3 nivells de segmentació per a la cultura, és la segona part del post Bravo CRM, de l’atracció a la fidelització de públics. 

El 10 de març passat, en el marc de la III Conferencia Estatal de la Cultura celebrada a Valladolid, Pilar Gonzalo, directora del Forum de Cultura y buenas prácticas, va pronunciar la conferència Derivas, naufragios y buenas prácticas en cultura glu, glu.., glups!

En la seva intervenció, Gonzalo afirma que un dels problemes que tenim a la cultura és la manca de perspectiva. I arribava a una interessant conclusió: que la crisi té el seu origen en la manca d’impacte de la cultura en la societat; és a dir, menys cultura, més crisi (tant econòmica com d’altres tipus).

 

 

I ara ve la pregunta del milió: “bons” en què?

Tal com diu Gonzalo, a dia d’avui, els bons exemples de la cultura han d’estar enfocats a treballar per al bon govern de les organitzacions.

I aquest és un bon exemple què il·lumina el bon fer per els de Cultura!

Però… com?

  • A través de la responsabilitat social.
  • A través del finançament responsable, és a dir, essent responsables dels recursos de què es disposen (tant públics com privats).
  • A través de la transparència, per ser coherents entre la missió, les accions i els resultats.
  • A través de mesurar i avaluar els resultats.

Si ens basem en la visió i les paraules de Pilar Gonzalo, i partint de la nostra aposta a través de l’eina Bravo Manager, és essencial, primer de tot, conèixer el nostre públic. Mai no ens cansarem de repetir-ho!

3 niveles de segmentación fundamentales para la cultura, crm para organizaciones culturales

Per això, des de Bravo Manager CRM hem desenvolupat una fitxa d’usuari (buyer personaespecífica per a les organitzacions culturals, que ens permet indagar a les nostres audiències, a partir de 3 nivells de segmentació per a la cultura, relacionades amb el fet cultural, aquestes són:

  • Actitud: quina actitud tenen els nostres usuaris davant del fet cultural (i sociocultural)?
    ∴  Això ens dona pistes sobre com comunicar-nos (amb diferents missatges) amb cadascun dels usuaris o grups segmentats: líders, ocupats, innovadors, nostàlgics, expressius, exploradors, compromesos o consumidors.
  • Interessos: quins són els interessos dels usuaris, tenint en compte que si formen part d’un segment els interessos poden ser variablement oposats?
    ∴  És a dir, a uns els pot interessar el teatre de text, i a d’altres, el teatre de carrer; a uns, la música pop o el jazz, i a d’altres, la robòtica; a uns, la literatura gòtica, i a d’altres, tot allò referent a l’activisme social.
  • Tendències: de què es parla, a les xarxes? Quines són les tendències generals que ens permetran tenir una visió clara de qui és exactament el nostre públic i, sobretot, escoltar-lo?
    ∴  Des de la cultura i/o des de la participació ciutadana, les xarxes són orelles. I, com sentencià María Zambrano, “les orelles són ulls i finestres”.

No hem d’oblidar tampoc les demogràfiques, que són les que obtenim en el moment de compartir l’oferta amb els usuaris a través del nostre software integrat de venda d’entrades i inscripcions. Tot i que també les podrem afegir de manera manual o a través d’automatitzacions específiques.

I què fem, ara que tenim aquestes dades, que en el cas de Bravo Manager són propietat de cadascuna de les organitzacions? D’entrada, podrem:

  • Analitzar si el nostre públic està alineat amb la missió, les accions i els resultats de la nostra organització.
  • Preguntar-nos si el camí traçat és equivalent al que demanda el nostre públic o bé n’hem de traçar un de nou per poder acompanyar-lo cap a les seves necessitats.

Per tant, ara que tenim aquestes eines al nostre abast, és hora de començar a valorar els impactes de la nostra feina en aquesta direcció. Perquè, tal com conclou Pilar Gonzalo en la seva conferencia, i fent referència al refranyer espanyol: “hechos son amores y no buenas razones”. Comencem a donar-hi forma?